Sant Crist de Balaguer, i més...

Aquí els cristians s'agenyollen, al exterior d'aquesta estructura. A l'interior hi ha un bruixot o capellà, com se'n vulgui dir.

El cristià s'agenyolla i explica els seus pecats al bruixot. Aquest últim escolta pacientment les misèries del seu client i l'absol dels seus pecats, a canvi de que el usuari del servei s'arrepenteixi i realitzi uns quants pares nostres, aves maries, i segons com auto-flagelació (últimament ha decaigut més aquesta moda del fuet, no se perquè).





On hi ha polítics o capellans (i deixalles en general), hi ha recaptació de diners. És una tradició curiosa, s'encèn un ciri. Sembla ben bé una tradició d'orígen pagà, s'haurà de preguntar a algun historiador a veure si ho pot aclarir.





El Sant Crist desde dins. Antigament el populatxo acudia en massa a l'esglesia. Les víctimes s'asseien com corderets als bancs i escoltaven bocabadats els sermons del capellà. El capellà normalment els deia que havien de pensar i sentir, el que està bé i el que està malament... És destacable el fet que la comunicació és unidireccional, és a dir, només parla el capellà, i pobre d'aquell que li repliqui.


El gloriós Sant Crist de Balaguer. Amb els diners que val aquesta obra provablement haurien pogut fer grans inversions per ajudar a les persones desafavorides... però vaja... una mica de pompositat ja li va a l'esglesia oi?





Prespectiva de Balaguer desde el mirador del Sant Crist. Com podran veure els especuladors inmobiliaris, encara hi ha sucosos terrenys plens d'arbres, que podrien ser talats i substituïts per pisos de 40 metres quadrats a 40 milions el "habitatge". Així doncs, veniu a Balaguer! També cal destacar que Tarrega ja té més habitants que Balaguer, quan sempre havia estat al revès... ara Balaguer és la tercera ciutat en habitants de la provincia de Lleida. Lleida té uns 125.000 i Tàrrega i Balaguer ronden els 16.000